Art铆culos - Entrevistas
ANTONI ESCUBEDO, UN APASSIONAT DE LA CI脠NCIA.
Club Nataci贸 Banyoles. Revista d'informaci贸 al soci
n煤m.41, mar莽 2011, pp.22-23
Corria l'any 1957 quan l'Antoni acab脿 la carrera de Perit Industrial Electricista, i era el moment de pensar en el futur. Fou aix铆 com, a l'ajut del seu pare varen construir un petit local de 13 x 5 metres en uns terrenys que tenien a Santa Coloma de Gramanet. I tot just fou en aquells moment que una nova llei oblig脿 als vehicles que es constru茂en a l'estat espanyol a adaptar-se a una nova normativa que consistia en senyalitzar els girs mitjan莽ant uns llums intermitents que es tenien que incorporar als nous vehicles. La idea germin脿 en el seu cap al mateix temps que coneixeria l'Assumpci贸 Garcia Grau (amb qui es casaria el 1965) i que era filla d'un fabricant de frontisses pels llibres de primera comuni贸. Veient com es fabricaven es va assabentar dels funcionaments de les matrius i la t猫cnica emprada, i la suma de les dues idees el va fer fabricar el primer prototip d'intermitent. Patent脿 la invenci贸 i poc temps despr猫s signava un contracte de fabricaci贸 de 12.000 unitats, de manera que, amb l'ajut del seu pare i de l'Assumpci贸 van posar en marxa la 鈥渃adena de muntatge鈥 de la que n'eren els 煤nics treballadors ells tres.
Dels intermitents va passar a fabricar terminals el猫ctrics al mateix locals que hi tenia a Santa Coloma de Gramanet. Poc a poc s'expand铆, per貌 l'any 1977, la manca d'espai i el soroll que emetien les premses, els obliga a buscar un nou empla莽ament: Palol de Revardit per la f脿brica, mentre que la part administrativa es quedava a Barcelona, tot i que amb en pas dels anys, es trasllad脿 tot al Pla de l'Estany.
Avui en dia, aquesta empresa que porta el nom d'Escubedo S.A., est脿 gestionada pel seus fills, en Josep Maria i en Jordi, mentre que l'Antoni, juntament amb la seva esposa es dedica a la seva gran passi贸: la ci猫ncia i el col路leccionisme.
I la primera pregunta es de rigor, perqu猫 Palol de Revardit?. Doncs ten铆em que escollir o be al nord, o be al sud del barcelon猫s i de sempre hem tingut m茅s tirada cap al nord, per la seva verdor, per la seva costa, ... I despr猫s de mirar diferent finques, l'any 1972 varem veure un anunci d'uns terrenys que es venien aqu铆, a La Mota. Tot era natura, arbres, ... era perfecte, ens va agradar i aqu铆 estem. Y quan va ser el moment d'obrir la nova fabrica, no ho varem dubtar ... tot i que aix貌 va fer que durant molts d'anys cada dia em toques pujar des de Barcelona a la fabrica ... el mateix que avui en dia fa un dels meus fills, doncs l'altra ja viu a Girona.
Can Comas. Que era i que 茅s avui en dia?. Dons era aix貌, un bosc, un terreny amb arbres. Aleshores el primer que vaig voler assegurar era que hi hagu茅s possibilitat de que arrib茅s l'aigua i la llum. I a m茅s a m茅s ho volia aqu铆, a la part m茅s alta, ja pensant en l'astronomia i en la ubicaci贸 d'un observatori.
Per貌 no nomes ha estat un telescopi el que s'hi ha bastit, ja que avui en dia alberga el 鈥淢useu d'aparells cient铆fics Escubedo-Garcia鈥. Des de fa m茅s de cinquanta anys, en que el meu avi em va introduir aquesta passi贸 per la ci猫ncia en el cos, ensenyat-me diversos teodolits, que m'he dedicat a acumular objectes, per貌 no pel plaer d'acumular, sin贸 pel plaer de poder-los estudiar, de veure com funcionaven, de con猫ixer-los ... i el cas 茅s que molts dels aparells que es poden veure avui en dia en el Museu, els he reparat jo mateix ... he buscat el manual i no he parat fins saber-ne el seu funcionament. I 茅s que els coneixements s贸n, de ben segur, la millor col路lecci贸.
Un museu que es va inaugurar el 30 de novembre de l'any 2002 tot coincidint amb el teu 65 aniversari. Per貌 per arribar aqu铆 el cam铆 haur脿 estat molt llarg. La veritat es que si. Primer vam fer una construcci贸, i quan despr猫s vam pensar en pensar en fer el museu, es quan va arrancar el projecte d'ampliaci贸 que ha portat al que hi ha avui en dia. Han estat m茅s de quaranta anys de recollir objectes, de buscar aquell objecte que havies vist en un llibre i que al final havies aconseguit, i havia arribat el moment d'exposar-los. I aqu铆 sorgia un nou problema. No hi cabien tots i ten铆em que fer una selecci贸. I al final, unes peces varen anar a les golfes i les altres, unes 2.600, a l'exposici贸. I des de llavors, aix铆 s'ha mantingut, i podr铆em dir que cada pe莽a te el seu lloc, tot i que, el que faig 茅s canviar una pe莽a per una altra, si considero que la nova 茅s millor que l'exposada.
Aquesta afecci贸 pel col路leccionisme cient铆fic ha fet que ultrapass茅s-is el concepte de col路leccionista i et convert铆s-is en un multicol路leccionista, ja que son diferents les branques de la ci猫ncia les que es poden veure en aquest museu. Ens pots descriure una mica com est脿 estructurat?. El Museu consta de dues plantes, la planta superior, es la planta de la de f铆sica, on hi ha 貌ptica, ac煤stica, electricitat, magnetisme i mec脿nica i la planta de baixa on ho ha precinema, cinema, fotografia, fotografia en 3D .... que 茅s l'altra gran afici贸 meva, doncs ja he sis pel路l铆cules en 3D.
I per acabar, aquesta frase 鈥Un museu 茅s un lloc de cust貌dia de la mem貌ria col路lectiva, per preservar el patrimoni cap el futur鈥 i que est脿 al comen莽ament del llibre 鈥淪ensacions a l'entorn de la ci猫ncia鈥漲ue vares publicar l'any 2008 que representa. Be, 茅s una frase que ens encanta i que crec que reflecteix for莽a el nostre esperit. No 茅s meva, sin贸 que quan ja est脿vem treballant en la idea del museu, la va escoltar l'Assumpci贸 per la r脿dio, se la va apuntar i la veritat es que combrego molt amb ella.
I la veritat es que s铆, que aquest es en bona part l'objectiu que persegueix aquest museu, per貌 n'hi ha un altre de molt important, i 茅s el seu aspecte pedag貌gic, ja que no 茅s nomes unes sales plenes d'objectes, sin贸 que 茅s un lloc on poder experimentar la f铆sica recreativa amb diversos aparells i m脿quines, 茅s on poder veure aquella l脿mpada que va fer Edison, 茅s on poder escoltar el so dels primers fon貌grafs, on entendre les corrents de Foucalt, o el funcionament del disc de Faraday, on veure com funcionava la primera televisi贸 i com emetien les primeres r脿dios galena, ...茅s un lloc on veure curiositats com poden ser el funcionament del primer aparell de televisi贸, o una c脿mera de fotos de quinze objectius, per fer-ne quinze c貌pies, o les 鈥渢ripes鈥 d'una pianola, ... Tamb茅 hi trobareu un petit cinema, amb quinze butaques, adaptat per veure qualsevol suport de pel路l铆cula (8, super 8, 16 i 35 mm, v铆deo, dvd, diapositives,... i fins i tot 3D) i una c煤pula amb un telescopi, ja que a banda de la seva afici贸 col路leccionista, l'Antoni 茅s un gran afeccionat a l'astronomia, una afecci贸 que el feia carregar al cotxe el seu telescopi, que pesava 50 kilos, cada cop que anava a Menorca, la terra de l'Assumpci贸, per poder gaudir de les seves nits estelades, doncs no es conformava amb poder-ho veure assegut davant la pantalla, ja que com a persona de camp, observador i investigador, necessitava experimentar-ho per si mateix.
En fi, i no es que vulgui comparar l'Antoni amb el gran inventor Thomas Alva Edisoon, a qui ell admira d'una manera especial, per貌 el que si es cert es que en una cosa s'assemblen: un dia li varen preguntar a l'Edison, al sortir d'un Museu, que quin era el seu inter猫s especial, i ell va contestar tot. I amb aix貌 l'Antoni es igual. L'interessa TOT. I tot aix貌 茅s el que es pot veure al 鈥淢useu d'aparells cient铆fics. Escubedo-Garcia鈥 i que tamb茅 est脿 reflectit en el llibre 鈥淪ensacions a l'entorn de la ci猫ncia鈥 que ell mateix va publicar l'any 2008. I si aquest article us ha obert una mica la curiositat cient铆fica, tot i que el museu es un 鈥淢useu privat鈥, trucant a l'Ajuntament de Palol de Revardit us podran gestionar la seva visita ... una visita que us passar脿 com un esglai, doncs quan sortiu de la mateixa i mireu el vostre rellotge, us semblar脿 que us heu traslladat a una altra dimensi贸 on el temps ha perdut el seu valor, ja que mentre escolteu les explicacions que us far脿 el seu amfitri贸, us sentireu com una part d'aquest m贸n meravell贸s que n'茅s el mon de la ci猫ncia, el m贸n de l'Antoni Escubedo, i desitjareu saber-ne m茅s i m茅s.
